Hola familia blog hui vos vaig a parlar d'un dels dies més feliços de la meua vida, el día que el Valencia C.F. va ser cuinat per el Llevant U.D. per un contundent 4-2 el 10 de juny de 2007, els gols, 2 Riga, 1 Salva Ballesta i per ultim de Courtouis per part dels xotos 1 Baraja i el altre de Joaquin. En el minut 11 de la primera part qüan Salva anotá de penalt el 2 gol vaig notar com una gelor un poc incomoda me pujava per el cos i m'arribava als ulls, al segon me baixaven dels ulls llagrimes de dos en dos vaig agarrar-li la má a mon pare i li vaig donar un abraç “ixa felicitat només la vaig notar els 2 díes que vaig ser germá” només tenía ganes de anar el dilluns a classe i pintarlis als xotos per la cara la repasá que el meu gran equip va donarlis,
qüan acabá el partit me vaig despedir a llagrimes del estadi ciutat de valencia, i pensant que lo que jo havia vist en 11 anys,mon pare ni ningun llevantiniste hu havia vist en 97 anys. El Llevant ha guanyat al Valencia en 97 anys, peró, no li ha pegat una licuá
aixína mai, que jo sapiga.